El 2025 és l’any idoni per a escriure un article sobre el temple de la Pobla Llarga, perquè enguany fa 700 anys que es va redactar un document, en 1325, on el bisbe de València Ramón Gastó va autoritzar la construcció d’un temple i la fundació d’una parròquia en la nova Pobla. Este document és un pergamí, que es conserva en l’Arxiu de la Catedral de València (Pergamins, núm. 408), el qual va ser cedit per a l’Exposició del Patrimoni Artístic de l’Església de Sant Pere, que es va realitzar el passat mes de juny.

Traducció:

“Sàpien tots que Nós, Ramon, per la divina misericòrdia bisbe de València, considerant que vós, venerable Pere d’Esplugues, ardiaca d’Alzira en l’Església de València, no sense grans treballs, esforços i despeses, vàreu construir recentment una pobla o lloc a les muntanyes (els alterons), que estan entre Xàtiva i Algezira, a la vora del camí públic, però dins dels límits del susdit ardiaconat d’Alzira i de la parròquia de l’església de Ternils, al qual posàreu el nom de (l’) Espluga de Torreformosa. Atenent també, que a despesa vostra vàreu llaurar i plantar el mont a l’entorn de la dita pobla i la convertíreu en cultiu, per la qual cosa es recullen delmes i primícies, amb increment de les rendes eclesiàstiques, i ara el poble dels fidels mora on no existia cap habitació humana, i els viatgers hi dormen i reposen segurs amb les seues pertinences, on abans va passar que de vegades eren robats i morts. Per tant, oïdes benèvolament les vostres pregàries, a honor de Déu i augment del culte diví, així com vetlant per la cura d’ànimes dels fidels habitants en este lloc, amb el consentiment de Pere de Covilada, rector de la predita església de Ternils, concedim de gràcia que pugueu edificar una església o capella al lloc mencionat, i igualment que, a presentació vostra i dels veïns residents en la dita pobla, siga instituït un capellà perpetu, que celebre contínuament els oficis divins i administre tots els sagraments de l’Església, ara i en el futur, als fidels habitants i hi tinga la cura d’ànimes. I com, segons l’apòstol, qui és elegit per a la càrrega no deu rebutjar la mercé, volem i ordenem que després de la mort del dit Pere de Covilada, rector de l’abans citada església parroquial de Ternils, que ara cobra les primícies i ofrenes del dit lloc, el capellà de la mateixa capella d’ (les) Esplugues que per temps serà, de tots els termes i les pertinences d’esta església parroquial, cobre totes les primícies i ofrenes que hi arriben, per dret parroquial o per devoció dels fidels de qualsevol forma, i hi faça residència personal. No obstant aixó, en vida del dit Pere de Covilada no li siga fet cap perjudici en les al·ludides primícies, ofrenes i tots altres conceptes, sinó que durant la seua vida ha de rebre totes aquelles coses íntegra i completament. A tot açò jo, Pere d’Esplugues, ardiaca predit, rebent amb la deguda expressió de gràcies tot allò exposat, promet a Vós, reverent pare i senyor, senyor bisbe de València, construir una església o capella amb les meues despeses pròpies (en el dit lloc), i assignar dues fanecades de regadiu per a un hort i sis fanecades de terra de secà per a vinya; i també pagar cada any tres-cents sous de reals de València al capellà que hi estiga instituït, en vida del rector de la citada església de Ternils, i després de la seua mort faré complement per a la dita quantitat de tres-cents sous, ajustat el compte i compensació de les primícies referides que tots els anys, finat el dit rector, cobrarà i tindrà. I, per tal de dur a terme i complir fermament les coses precitades, obligue totes les rendes i ingressos del dit lloc. Per la meua part, jo, el dit Pere de Covilada, done consentiment a tot el que s’ha estipulat, salvat el que em va ser adjudicat d’abans sobre les primícies, ofrenes i totes les altres coses més amunt expressades.

En testimoni de tot açò exposat vam fer validar l’acta present amb els segells i les subscripcions personals de Nós, el bisbe, l’ardiaca i Pere de Covilada. La qual cosa va ser feta a València, el dia cinquè dels idus de maig de l’any del Senyor mil tres-cents vint-i-cinc.

-Nós, R., bisbe sobredit, lloem i signem el precedent, i ho confirmem, reforçat amb el nostre segell.

-Jo, Pere d’Esplugues, ardiaca d’Alzira precitat, consentint en tot allò exposat, ho he subscrit de la meua mà i segellat amb el meu segell propi.

-Jo, Pere de Covilada, rector de l’església de Ternils, salvat el meu dret de per vida, consent i signe açò de pròpia mà i ho segelle amb el meu segell.

-Signe jo, Ramon Ferrer, notari del reverend pare en Ramon, per la divina providència bisbe de València, que vaig estar present en totes les coses declarades i de manament del senyor bisbe, a demanda del dit senyor arquebisbe vaig fer escriure açò de la meua mà pròpia, ho vaig tancar i hi vaig posar el segell del dit senyor bisbe i el dels senyors ardiaca i rector, el dia i l’any prefixats.”

Punts destacats del document:

1. Pertinença a Ternils: Eclesiàsticament, el nucli original de la Pobla i part del seu terme pertanyia al territori de l’església de Ternils, hui ermita de Sant Roc de Cogullada, que era l’única parròquia que hi havia i que s’ocupava de les atencions religioses de tota l’Horta de Carcaixent (aleshores dita l’Orta dels Cent), on s’assentaven els nuclis de Cogullada, Carcaixent i la Pobla, a més de les desaparegudes alqueries de Torreformosa, el Cabanyal, Benimaclí, Ternils, la Torreta, Benivaire i l’Alborgí.
2. Noms de la Pobla: (l’) Espluga de Torreformosa i (les) Esplugues, són els dos noms que hi apareixen.
3. Requisit de la donació: Pere d’Esplugues accepta que la nova parròquia de la Pobla espere a cobrar els tributs religiosos del seu territori fins a la mort del rector de Ternils, Pere de Covilada.

EL TEMPLE PRIMITIU

El temple primitiu no és l’actual. Sembla que 265 anys després de 1325, en 1590, es va decidir alçar un temple nou més gran, bé per ruïna de l’anterior, bé perquè es va considerar que el primitiu no complia amb les expectatives dels poblatans d’aquell temps, o bé per les dues coses. Com era aquell temple? No ha quedat cap dibuix o pintura d’ell i ho desconeixem. Però sí que podem recrear el seu aspecte exterior, perquè coneixem dues informacions determinants:

1a. Sabem l’estil arquitectònic que imperava sobre 1300, amb un arc de mig punt en la portalada, amb una façana rematada per una punta triangular de les teulades vistes, i amb una espadanya, potser lateral, per a les campanes.

2a. Sabem que a finals de la centúria de 1500 la Pobla era un poble-camí que no tenia plaça, segons consta en un canvi de titularitat del senyoriu de la Pobla de 1607, on el senyor d’aleshores, Francesc Joan d’Esplugues, dona permís per a fer una plaça davant de l’església (Fons Antic de la Biblioteca Valenciana, sign. Mss/581-3, publicat per Ferran Pastor Belda als Llibres de Festes de Sant Calixte de 2006 i 2011), una informació que també ens fa suposar que l’església s’assentaria a línia de la carretera, sense l’actual retir. Per tant, el seu aspecte s’assemblaria, poc dalt o baix, al disseny ofert en la “Maqueta de la Pobla Fundacional” que s’exposa en el Museu Municipal del Nou Monterrey (vegeu Imatge 3), on s’aprecia que el temple originari no seria tan fondo (arribaria fins la primitiva línia de la sèquia de les Portelles, que l’abastia d’aigua per darrere) i on es veu també que tenia un cementeri al seu costat, com era costum abans en totes les esglésies.

Text extret de l’article de Joan Català i Cebrià: “L’Església, el campanar i la plaça de La Pobla Llarga”, Festes majors moros i cristians, 2025, pp. 44-58.